Itroducció xarxes

Introducció a les telecomunicacions

La telecomunicació fa referència a la comunicació a distància i és una tècnica consistent a
transmetre un missatge des d'un punt a un altre. Si la comunicació és en un únic sentit
parlarem de comunicació unidireccional i si al contrari la comunicació és possible en
els dos sentits parlarem de comunicació bidireccional.
Més concretament telecomunicacions, és tota transmissió, emissió o recepció de signes,
senyals, dades, imatges, veu, sons o informació de qualsevol naturalesa que s'efectua a
través de cables, radioelectricitat, mitjans òptics, físics o altres sistemes electromagnètics.
Els principals elements que participen en un sistema de telecomunicació són:
Emissor: Dispositiu que vol emetre un missatge
Missatge: Informació que l'emissor vol enviar al receptor.
Canal: Element físic que permet establir una connexió entre emissor i receptor.
Receptor: Dispositiu que rebrà un missatge i possiblement l'interpretarà.
Codi o protocol: És un conjunt de signes, símbols i normes que utilitzen l'emissor i el
receptor per garantir l'èxit de la comunicació.


Ports de connexió a la xarxa:

1. Mòdem
Els mòdems són dispositius que permeten la comunicació d'equips remots per la línia
telefònica i concretament la connexió a Internet. S'utilitzen cada dia menys per l'accés
a Internet ja que  la tecnologia ADSL ha superat les seves prestacions de molt.
La seva funció és Modular / Desmodular el senyal per tal d'adaptar-lo a la seva transmissió a
la línia telefònica i al format intern de l'ordinador. Físicament el podem trobar com a
dispositiu extern,  però també integrat en placa o com a placa d'extensió normalment PCI.

Funcionament bàsic:
• El modulador envia un senyal portador constant.
• Quan es volen transmetre dades es modifiquen algunes característiques de la portadora: fase, freqüència o amplitud. Les característiques més importants que caracteritzen un modem són:
• Velocitat de transmissió (bps): Per exemple 28Kbps, 56Kbps.
• Estàndards determinen les característiques de comunicació: V.32, V.32bis, V.34, V.90 i V.92
• Tipus de connexió: símplex: únic sentit; half-duplex: dos sentits alternats; full-duplex: dos sentits simultanis.
• Mode de transmissió: síncron: s'utilitza una senyal de rellotge per a enviar i recuperar les dades. Asíncron: sense rellotge.
• Funció FAX: En aquest cas el mòdem inclou la funcionalitat de fax i permet rebre/enviar format fax controlat per programari.

2. Port de xarxa Ethernet
El port Ethernet és el connector associat a una targeta de xarxa. Una tarjeta d'interfície de
xarxa o Network Interface Card (NIC) és una placa de circuit que permet a un ordinador ser
connectat en xarxa via clable.
Físicament la reconeixerem pel tipus de connector. A vegades ve integrada en la placa
base de l'ordinador i d'altres ve implementada en una targeta PCI interna o USB externa.
Els paràmetres que hem de tenir en compte són:

• El tipus de connexió a xarxa. En el cas més habitual de xarxes ethernet RJ-45.
• El tipus de connector amb la placa base, normalment PCI o USB.
• La velocitat de la xarxa: 10Mbps, 100Mbps, 1000Mbps. La velocitat més estesa
actualment és 100Mbps. De totes maneres la velocitat ha ser la mateixa que a la resta de la xarxa.

Vegem diverses definicions que requerim per comprendre millor el món de les xarxes.
• Node (host en anglès) client: és un ordinador connectat en xarxa que s'aprofita dels serveis de la xarxa.

• Node (host en anglès) servidor: és un ordinador connectat a la xarxa que proveeix els
serveis als nodes clients. Per exemple un servei d'impressió, un servei de disc...
Normalment en una xarxa un mateix node pot ser servidor d'uns serveis i client d'uns altres.

• Node aïllat: un node aïllat és un ordinador incapaç de comunicar-se amb l'exterior per via telemàtica.

• Sistema aïllat: és un conjunt d'ordinadors que, encara que connectats entre si, manquen de connexió permanent a altres xarxes. De manera temporal es poden permetre connexions, per exemple, via mòdem a altres xarxes per sincronitzar dades.

• Sistema connectat o xarxa d'ordinadors: és una connexió de xarxa permanent entre equips i altres xarxes. Quan un node client requereix un servei, ha de demanar-lo a una màquina concreta especificant el servei concret que desitja. En una xarxa tots els ordinadors i altres dispositius tenen una identitat única. Per exemple, en una xarxa Ethernet les targetes de xarxa tenen una adreça única a nivell mundial codificada en 48 bits que es coneix com a adreça MAC.

• Sistema distribuït: un sistema distribuït és una xarxa d'ordinadors on l'usuari no necessita conèixer quins són els ordinadors clients ni els servidors.Simplement l'usuari fa una petició i la xarxa respon de la manera més eficient possible.

• Protocol: un protocol és un conjunt de regles perfectament organitzades i convingudes de mutu acord entre els participants en una comunicació, la missió de la qual és regular-ne algun aspecte. És habitual que els protocols estiguin exposats públicament com normatives o recomanacions de les associacions d'estàndards. A nivell de llenguatge màquina, un protocol especifica els comandaments que intercanvien els dispositius i el seu significat. A més, els protocols realitzen tasques addicionals com comprovació d'errors, compressió de dades, avís de recepció correcta de dades, etcètera. Els protocols poden estar implementats en programes o electrònicament per maquinari.

• Xarxa client-servidor (pur): el servidor és el que brinda el servei i els clients són els que es beneficien dels serveis subministrats pel servidor. Sol ser un servidor dedicat. Per exemple un sistema operatiu de xarxa (ja en desús) és Novell Netware.

• Xarxes entre iguals o peer to peer (punt a punt): en aquest cas el sistema operatiu de xarxa pot actuar indistintament com a client o com a servidor. D'aquesta forma un node pot donar un determinat servei i ser client d'uns altres. Normalment són servidors no dedicats. Per exemple, nodes amb Windows, Mac OS o Linux instal·lats en qualsevol de les seves versions.



Característiques definitories de les xarxes d'àrea local (LAN)
Les característiques que defineixen una xarxa d'àrea local són:
• Àmbit d'una sala, una oficina, màxim un edifici
• Velocitat moderada o alta (entre 100Mbits / 1 Gbit)
• Taxa d'error baixa. Realment molt baixa!
• Conjunt de protocols que utilitza. En l'actualitat Ethernet és l'estàndard mundial que utilitzen la majoria de les xarxes cablejades.